sábado, 3 de diciembre de 2016

UN NUEVO FINAL PARA ... MARINA de Carlos Ruiz Zafón

Resultado de imagen de imagenes de marina de carlos ruiz
- Te pondrás bien, lo prometo- dijo Óscar.
- No me gusta que me mientan, simplemente dime la verdad- dijo Marina con los ojos tristes.
Óscar dibujó una sonrisa, junto a una lágrima, una de las peores en todos los momentos de su vida.  Se miraron con dulzura, y en un instante, sus labios empezaron a rozarse. 
Óscar querría quedarse así toda la vida.
Pasaron dos semana.  Óscar llegó al hospital tranquilamente, pero vi a muchos médicos en la sala donde se dirigía.  El corazón le comenzó a ir a mil por hora, ya que no lo dejaban pasar.  Pasaron las horas, y llegó Germán, le informó de lo sucedido.
La quedaban pocos días de vida, se le agotaba la fuerza, cada día estaba más débil.  Germán se llevó a Marina a casa, para que muriera en el lugar donde nació y se crió.
Óscar pasaba las noches abrazado a ella, con miedo de que llegara el día en que no abriera los ojos nunca más.  Le hicieron pasar días estupendos hasta que llegó el día.  Óscar se despertó en sus brazos, Marina ya no contenía el aliento.  Óscar le dio el último beso más apasionado de su vida.  Se tomó veneno de rata, y volvió  colocarse a su lado,  muriendo de la persona a la que ama.

Marta Moreno, 2n d'ESO

domingo, 27 de noviembre de 2016

ENTREVISTA A VALERIA BALARUTA

Valeria Balaruta és una jove moldana que va arribar a Manrisa fa set anys.
"Aquí tenim més nivell de vida, però ens hem tornat més individualistes".
Carla Espada 12-11-16
Bon dia Valeria!
Bon dia!
Quant temps portes aquí?
Doncs, fa set anys que sóc manresana.  Però vaig néixer a Moldàvia.
Els teus pares tambè van néixer a Moldàvia?
No, els meus pares van néixer a la URSS i jo a la Mondàvia independent.
Com vas venir cap a Manresa?
El meu pare té 12 germans.  Una tieta meva es va casar amb un empresari català de la comarca d'Osona, i aquest home donava feina i papers als germans de la seva dona.  Així que el meu pare va venir sol a treballar.  Ens enviava diners, i fent agrupacions familiars, la meva mare i els meus dos germans vam aconseguir arribar aquí.  Jo teia 11 anys.
A quin institut vas anar?
Vaig anar a l'IES Lacetània.  Encara que vaig entrar un any abans del que em tocava, no em va costar res.
Et va costar apendre català i castellà?
No, en gairebè dos mesos ja sabia parlar-los.
Vas fer-te molts amics?
Al principi em va costar molt, no encaixava aquí.  Però ara sí que tinc amics.
Què trobes a faltar de Moldàvia?
El que més trobo a faltar és la neu, allà hi nevava molt.
A què et vols dedicar?
M'agradaria ser cantant, vaig estar quatre anys a l'Esclat.
T'agradaria tornar a Moldàvia?
Enyoro bastant la naturalesa d'allà, però estic molt bé aquí.  Aquí tenim més nivell de vida però ens hem tornat més individualistes.
Moltes gràcies i fins una altra, Valeria!
Igualment, adeu!

EL MEU PRIMER DIA D'INSTITUT...

Ho vaig passar amb molts nérvis, perquè no sabia si em tocaria amb les meves amigues, o sola.  També tenia una mica de por perquè aiò ja no és l'escola, és l'institut.  Llevar-me pel matí, al principi em va costar, però ara ja estic acostumada.  Al principi, ho notava tot diferent, em costaven els canvis de classe,... però al final t'acabes acostumant a tot, i se't passen les classes molt ràpid.  He tingut molta sort, perquè m'ha tocat amb les meves millors amigues, i amb una classe que m'agrada molt perquè , són tots molt bona gent.  Em cauen molt bé tots i totes.  En fi, que tot, al principi costa però al final t'hi acostumes.
MARTA GARCIA, 1r d'ESO

viernes, 25 de noviembre de 2016

TEXTO ARGUMENTATIVO : ¿ALIMENTAR ANIMALES DE PARQUES NATURALES?

Resultado de imagen de PARQUES NATURALES
Hoy en día, quién más quién menos ha visitado en compañía de amigos o familia algún parque natural, reserva o simplemente espacio verde en el cual hay animales. Estos suelen resultar atractivos a la vista del público, incitando a muchos a que los alimenten por el simple hecho de sentirse más en contacto con ellos. La mayoría de la gente se lo toma como un bonito espectáculo natural, ¿pero es realmente positivo alimentarlos?
En primer lugar, hay que decir que estos seres vivos ya tienen un personal adecuado en el parque (ya sean cuidadores, veterinarios, etc.) que se encarga de proporcionarles la alimentación correspondiente y en cantidades adecuadas.
En segundo lugar, tengamos presente que todos los ecosistemas están regulados, por lo que añadir alimento generaría una especie de desequilibrio en todos los niveles tróficos.  
Pongamos como ejemplificación de los dos casos anteriores el Parc Catalunya de Sabadell: el verano pasado se encontraron patos muertos en el estanque, sin signos de violencia, por lo que se especula que podría haber sido una ingesta de alimento tóxico o inadecuado. Otro factor a tener en cuenta son las plagas de ratas, ya que el pan que se tira a los patos genera unas bacterias que atraen su atención.
Pese a la aparente pequeñez del asunto, este problema está afectando en muchas ciudades del mundo. “Canal & River Trust”, una ONG, descubrió que en Inglaterra y Gales los ingleses alimentaron a los patos con seis millones de barras de pan en dos-mil-trece.

En conclusión, pese a que muchos lugares no tengan prohibición ni letreros en los que se indique que no está permitido dar de comer a los animales del parque, lo mejor es mantener una actitud responsable y ecológica para preservar el equilibrio ecológico y natural de estos lugares que tanto disfrutamos en compañía de los más queridos.

ÁLEX CRUZADO, 2n BTX

martes, 22 de noviembre de 2016

RETRATO DE UN CABALLERO: PERCEVAL

El Caballero de la imagen es Perceval.                              

Creo que la historia de este caballero es muy interesante.

Perceval era pobre y vivía en los bosques con su madre.  Siempre había querido ser caballero.  Un día, un caballero atraviesa los bosques y él lo persigue hasta la corte del Rey Arturo diciendo que quiere ser escudero.  Después de muchos años como fiel caballero, es él quien encuentra el Santo Grial, usado para curar al rey Arturo.

Cuando Perceval es joven, es un tipo muy delgado y flacucho.  Luego, como lo nombran caballero y leva armaduras tan enormes, parece o es musculado.  Tanto de joven como ya de más mayor, tiene el pelo oscuro, largo y ondulado.  Cuando se convierte en caballero lleva una barba espesa, del mismo color y textura que su pelo.  Sus ojos son oscuros y pequeños.  Tiene los labios gruesos y las cejas no muy pobladas.

Perceval es valiente y noble, como tiene que ser un caballero.  También es humilde y se preocupa por las clases más bajas.  Es responsable y nunca mentiría.  Puso su deber ante que sus sentimientos.  Estuvo toda su vida sirviendo al rey Arturo.

En resumen, Perceval es un caballero.

LAIA MEDEL GRÍFOL, 2n B
             

martes, 15 de noviembre de 2016

EL PRIMER DIA D'INSTITUT


El canvi de centre no hem va afectar molt, ja que el centre d’on jo venia hi és al costat.  També ja havia entrat moltes vegades perquè hi és la meva germana.
Alguns companys ja els coneixia des d’infantil, altres de veure’ls pel barri i alguns no els coneixia, però de moment els que ja conec bastant són bons companys.
L’horari és molt diferent a que he de matinar una hora abans però va millor perquè no s’ha d’anar per la tarda.
Els horaris de les classes es fan una mica llargs, sobretot l’última hora del matí que ja tens gana de menjar i tens ganes de tornar a casa teva.
NURIA DIAZ   1r d’ESO

RETRAT

A la meva imatge surt un noi.  Te els ulls una mica allargats i pel to gris de la seva pell podria ser peruà.   Porta un barret negre, i unes dilatacions enormes a les orelles.  El seu nas és ample i radio i al llavi inferior porta un piercing.  El seu cabell és fosc i llarg i el porta molt despentinat i recollit en una cua baixa.
Per l’expressió de la seva cara sembla que hi ha alguna casa que no li agrada o que no li sembla justa.  Pel seu aspecte sembla una persona amb les seves idees clares, i que les defensa i lluita per elles.
ANA MANZANERA  2n d’ESO

RETRAT

 Aquesta noia és alta i prima.  Té els cabells llargs, castanys, i llisos.  La cara és ovalada amb ulls allargats i verds.  Te les celles llargues i el nas llarg i una mica gros.  Els llavis són vermells i la boca és normal.  Té el coll curt, les cames i els braços llargs i els peus curts però grans com un peluix.         
És simpàtica, amable, però de vegades una mica capritxosa.  És intel·ligent, llista i astuta.  Sobretot és molt guapa (però presumida).
Porta uns pantalons curts blaus, una deuadora blanca, suau i gran.  I un abric marró (estrany però peculiar) i unes vambes gran i blanques de cordills.
Està en un vaixell de la vela blanca al mig del mar (oceà).

IVAN MOLINA 2n d’ESO