Valeria Balaruta és una jove moldana que va arribar a Manrisa fa set anys.
"Aquí tenim més nivell de vida, però ens hem tornat més individualistes".
Carla Espada 12-11-16
Bon dia Valeria!
Bon dia!
Quant temps portes aquí?
Doncs, fa set anys que sóc manresana. Però vaig néixer a Moldàvia.
Els teus pares tambè van néixer a Moldàvia?
No, els meus pares van néixer a la URSS i jo a la Mondàvia independent.
Com vas venir cap a Manresa?
El meu pare té 12 germans. Una tieta meva es va casar amb un empresari català de la comarca d'Osona, i aquest home donava feina i papers als germans de la seva dona. Així que el meu pare va venir sol a treballar. Ens enviava diners, i fent agrupacions familiars, la meva mare i els meus dos germans vam aconseguir arribar aquí. Jo teia 11 anys.
A quin institut vas anar?
Vaig anar a l'IES Lacetània. Encara que vaig entrar un any abans del que em tocava, no em va costar res.
Et va costar apendre català i castellà?
No, en gairebè dos mesos ja sabia parlar-los.
Vas fer-te molts amics?
Al principi em va costar molt, no encaixava aquí. Però ara sí que tinc amics.
Què trobes a faltar de Moldàvia?
El que més trobo a faltar és la neu, allà hi nevava molt.
A què et vols dedicar?
M'agradaria ser cantant, vaig estar quatre anys a l'Esclat.
T'agradaria tornar a Moldàvia?
Enyoro bastant la naturalesa d'allà, però estic molt bé aquí. Aquí tenim més nivell de vida però ens hem tornat més individualistes.
Moltes gràcies i fins una altra, Valeria!
Igualment, adeu!
El blog Ars scribendi comparteix amb els lectors textos originals dels nostres alumnes, amb els quals mostren les seves inquietuts personals, experiències i habilitats amb les paraules.
domingo, 27 de noviembre de 2016
EL MEU PRIMER DIA D'INSTITUT...
Ho vaig passar amb molts nérvis, perquè no sabia si em tocaria amb les meves amigues, o sola. També tenia una mica de por perquè aiò ja no és l'escola, és l'institut. Llevar-me pel matí, al principi em va costar, però ara ja estic acostumada. Al principi, ho notava tot diferent, em costaven els canvis de classe,... però al final t'acabes acostumant a tot, i se't passen les classes molt ràpid. He tingut molta sort, perquè m'ha tocat amb les meves millors amigues, i amb una classe que m'agrada molt perquè , són tots molt bona gent. Em cauen molt bé tots i totes. En fi, que tot, al principi costa però al final t'hi acostumes.
MARTA GARCIA, 1r d'ESO
viernes, 25 de noviembre de 2016
TEXTO ARGUMENTATIVO : ¿ALIMENTAR ANIMALES DE PARQUES NATURALES?
Hoy en día, quién más quién menos ha visitado
en compañía de amigos o familia algún parque natural, reserva o simplemente
espacio verde en el cual hay animales. Estos suelen resultar atractivos a la
vista del público, incitando a muchos a que los alimenten por el simple hecho
de sentirse más en contacto con ellos. La mayoría de la gente se lo toma como
un bonito espectáculo natural, ¿pero es realmente positivo alimentarlos?
En primer lugar, hay que decir que estos
seres vivos ya tienen un personal adecuado en el parque (ya sean cuidadores,
veterinarios, etc.) que se encarga de proporcionarles la alimentación
correspondiente y en cantidades adecuadas.
En segundo lugar, tengamos presente que todos
los ecosistemas están regulados, por lo que añadir alimento generaría una
especie de desequilibrio en todos los niveles tróficos.
Pongamos como ejemplificación de los dos casos
anteriores el Parc Catalunya de Sabadell: el verano pasado se encontraron patos
muertos en el estanque, sin signos de violencia, por lo que se especula que
podría haber sido una ingesta de alimento tóxico o inadecuado. Otro factor a
tener en cuenta son las plagas de ratas, ya que el pan que se tira a los patos
genera unas bacterias que atraen su atención.
Pese a la aparente pequeñez del asunto, este
problema está afectando en muchas ciudades del mundo. “Canal & River
Trust”, una ONG, descubrió que en Inglaterra y Gales los ingleses alimentaron a
los patos con seis millones de barras de pan en dos-mil-trece.
En conclusión, pese a que muchos lugares no
tengan prohibición ni letreros en los que se indique que no está permitido dar
de comer a los animales del parque, lo mejor es mantener una actitud
responsable y ecológica para preservar el equilibrio ecológico y natural de
estos lugares que tanto disfrutamos en compañía de los más queridos.
ÁLEX CRUZADO, 2n BTX
martes, 22 de noviembre de 2016
RETRATO DE UN CABALLERO: PERCEVAL
El Caballero de la imagen es Perceval.
Creo que la historia de este caballero es muy interesante.
Perceval era pobre y vivía en los bosques con su madre. Siempre había querido ser caballero. Un día, un caballero atraviesa los bosques y él lo persigue hasta la corte del Rey Arturo diciendo que quiere ser escudero. Después de muchos años como fiel caballero, es él quien encuentra el Santo Grial, usado para curar al rey Arturo.
Cuando Perceval es joven, es un tipo muy delgado y flacucho. Luego, como lo nombran caballero y leva armaduras tan enormes, parece o es musculado. Tanto de joven como ya de más mayor, tiene el pelo oscuro, largo y ondulado. Cuando se convierte en caballero lleva una barba espesa, del mismo color y textura que su pelo. Sus ojos son oscuros y pequeños. Tiene los labios gruesos y las cejas no muy pobladas.
Perceval es valiente y noble, como tiene que ser un caballero. También es humilde y se preocupa por las clases más bajas. Es responsable y nunca mentiría. Puso su deber ante que sus sentimientos. Estuvo toda su vida sirviendo al rey Arturo.
En resumen, Perceval es un caballero.
Creo que la historia de este caballero es muy interesante.
Perceval era pobre y vivía en los bosques con su madre. Siempre había querido ser caballero. Un día, un caballero atraviesa los bosques y él lo persigue hasta la corte del Rey Arturo diciendo que quiere ser escudero. Después de muchos años como fiel caballero, es él quien encuentra el Santo Grial, usado para curar al rey Arturo.
Cuando Perceval es joven, es un tipo muy delgado y flacucho. Luego, como lo nombran caballero y leva armaduras tan enormes, parece o es musculado. Tanto de joven como ya de más mayor, tiene el pelo oscuro, largo y ondulado. Cuando se convierte en caballero lleva una barba espesa, del mismo color y textura que su pelo. Sus ojos son oscuros y pequeños. Tiene los labios gruesos y las cejas no muy pobladas.
Perceval es valiente y noble, como tiene que ser un caballero. También es humilde y se preocupa por las clases más bajas. Es responsable y nunca mentiría. Puso su deber ante que sus sentimientos. Estuvo toda su vida sirviendo al rey Arturo.
En resumen, Perceval es un caballero.
LAIA MEDEL GRÍFOL, 2n B
martes, 15 de noviembre de 2016
EL PRIMER DIA D'INSTITUT
El canvi de centre no hem va afectar molt, ja que el centre d’on jo venia
hi és al costat. També ja havia entrat
moltes vegades perquè hi és la meva germana.
Alguns companys ja els coneixia des d’infantil, altres de veure’ls pel
barri i alguns no els coneixia, però de moment els que ja conec bastant són
bons companys.
L’horari és molt diferent a que he de matinar una hora abans però va millor
perquè no s’ha d’anar per la tarda.
Els horaris de les classes es fan una mica llargs, sobretot l’última hora del
matí que ja tens gana de menjar i tens ganes de tornar a casa teva.
NURIA DIAZ 1r d’ESO
RETRAT
A la meva imatge surt
un noi. Te els ulls una mica allargats i
pel to gris de la seva pell podria ser peruà.
Porta un barret negre, i unes dilatacions enormes a les orelles. El seu nas és ample i radio i al llavi
inferior porta un piercing. El seu
cabell és fosc i llarg i el porta molt despentinat i recollit en una cua baixa.
Per l’expressió de la
seva cara sembla que hi ha alguna casa que no li agrada o que no li sembla
justa. Pel seu aspecte sembla una
persona amb les seves idees clares, i que les defensa i lluita per elles.
ANA
MANZANERA 2n d’ESO
RETRAT
Aquesta noia és
alta i prima. Té els cabells llargs,
castanys, i llisos. La cara és ovalada
amb ulls allargats i verds. Te les
celles llargues i el nas llarg i una mica gros.
Els llavis són vermells i la boca és normal. Té el coll curt, les cames i els braços llargs
i els peus curts però grans com un peluix.
És simpàtica, amable, però de vegades una mica
capritxosa. És intel·ligent, llista i
astuta. Sobretot és molt guapa (però
presumida).
Porta uns pantalons curts blaus, una deuadora blanca,
suau i gran. I un abric marró (estrany
però peculiar) i unes vambes gran i blanques de cordills.
Està en un vaixell de la vela blanca al mig del mar
(oceà).
IVAN
MOLINA 2n d’ESO
Suscribirse a:
Entradas (Atom)