ENTREVISTA A VALERIA BALARUTA

Valeria Balaruta és una jove moldana que va arribar a Manrisa fa set anys.
"Aquí tenim més nivell de vida, però ens hem tornat més individualistes".
Carla Espada 12-11-16
Bon dia Valeria!
Bon dia!
Quant temps portes aquí?
Doncs, fa set anys que sóc manresana.  Però vaig néixer a Moldàvia.
Els teus pares tambè van néixer a Moldàvia?
No, els meus pares van néixer a la URSS i jo a la Mondàvia independent.
Com vas venir cap a Manresa?
El meu pare té 12 germans.  Una tieta meva es va casar amb un empresari català de la comarca d'Osona, i aquest home donava feina i papers als germans de la seva dona.  Així que el meu pare va venir sol a treballar.  Ens enviava diners, i fent agrupacions familiars, la meva mare i els meus dos germans vam aconseguir arribar aquí.  Jo teia 11 anys.
A quin institut vas anar?
Vaig anar a l'IES Lacetània.  Encara que vaig entrar un any abans del que em tocava, no em va costar res.
Et va costar apendre català i castellà?
No, en gairebè dos mesos ja sabia parlar-los.
Vas fer-te molts amics?
Al principi em va costar molt, no encaixava aquí.  Però ara sí que tinc amics.
Què trobes a faltar de Moldàvia?
El que més trobo a faltar és la neu, allà hi nevava molt.
A què et vols dedicar?
M'agradaria ser cantant, vaig estar quatre anys a l'Esclat.
T'agradaria tornar a Moldàvia?
Enyoro bastant la naturalesa d'allà, però estic molt bé aquí.  Aquí tenim més nivell de vida però ens hem tornat més individualistes.
Moltes gràcies i fins una altra, Valeria!
Igualment, adeu!