Benvolguts un dia més!
Avui tenim a en Sean Palit, benvingut!
Moltes gràcies.
Bé, comencem. Dius que ets una barreja cultural però, on
vas néixer?
Vaig néixer a
Sulawesi, una de les illes més grans d’Indonèsia però, als cinc anys, vam
marxar als Estats Units, prop de los Angeles per feina del pare.
I allà, quant temps vau estar?
Vam viure allà Durant
quinze anys, de manera que l’anglès és la meva llengua principal.
I tens germans?
Si, jo sóc el gran
de tres.
Sembla divertit! Bé, tornant al tema, Has viatjat més?
Sí, en 2003 vaig acompanyar
la mare i el germà petit, que se’n van torna a Indonèsia. Volíem establir-nos-hi de nou, però jo només
vaig estar un any i mig. Vaig tenir un
xoc cultural, era el meu país, però en sabia poc de la llengua. Em costava adaptar-m’hi.
Llavors, que vas fer, et vas intentar adaptar?
Ho vaig intentar
fins 2005. Després vaig decidir venir a
Europa a estudiar, a Holanda, on podia accedir a ajudes, ja que és l’antiga metròpoli
d’Indonèsia i hi ha bona relació.
Allà que vas fer?
Vaig estudiar
empresarials 4 anys a Gromingen. Allà
vaig conèixer l’Eva.
L’Eva és la teva dona, oi?
Sí, ens vam casar en 2010 a Rajadell, on ara
vivim. Fem vida al poble, a Manresa i al
Bages, tot i que treballem a Barcelona i entre setmana ens estem allà. Però els plans són mudar-nos aquí de manera
fixa.
Per tu no és problema traslladar-te, no?
No, jo no tinc cap
problema per viure aquí o allà. M’adapto
a tot arreu. La meva vida ha estat un
canvi constant, vinc d’una illa remota i paradisíaca. He viscut a Amèrica, a Europa… No puc definir la meva cultura, sóc indonesí
però em sento una barreja cultural. No
sé gaire quina és la meva pàtria. Això
té coses bones: tinc facilitat d’adaptació i la mentalitat oberta.
Què has après de tot això?
He après que no es
pot generalitzar, però sí que hi ha trets comuns de cada cultura. A Indonèsia no són gaire ambiciosos, la gent
està tranquil·la a les illes i va fent.
Dels EUA, destaca la seva determinació, tothom intenta fer realitat “l’american
dream”. Cadascú pot aconseguir el seu
somni i lluita per fer-lo realitat. Els
catalans sou treballadors. Això venint
de fora sorprèn. Hi ha la sensació que
els espanyols són ganduls, però Catalunya és diferent, més avançada i això se
sap quan els coneixes.
Ostres, doncs moltes gràcies per assistir. Gràcies per la teva col·laboració i fins
aviat.
Adéu, moltes
gràcies.
Nisha Yélamos 2n d'ESO
